Recordo a la Sònia com una persona madura i amb molts bons valors. Però probablement el que destacaria d’ella és la seva capacitat de conciliar els sentiments i la raó.

El Víctor sempre va estar molt implicat en els tractaments i he de dir que, tot i que no és habitual en parelles amb problemes d’infertilitat, entre ells mai va perillar l’estabilitat del vincle i això, sense cap dubte, els va fer forts.

Sempre aplaudiré la humanitat, la valentia i la perseverança d’aquesta parella que va ser capaç de trobar solució al seu patiment i fer realitat els seus somnis.

Us agraeixo la vostra col·laboració.  Aquí us deixo el seu testimoni:

«Després d’un temps intentant tenir un fill, ens van diagnosticar un problema d’infertilitat masculina i va començar el nostre periple fins arribar on estem ara, feliços amb dos fills ben macos i molt estimats. El camí fins aquí no va ser gens fàcil, però ens en vam sortir.

El ginecòleg, a la vista del nostre problema de fertilitat ens va recomanar acudir al centre del Dr. Brassesco amb el qual tenia una certa relació. Ens vam posar en mans del CIRH i de seguida vam tenir uns molt bons resultats amb la tècnica de FIV-ICSI; vam aconseguir un primer embaràs i ens va semblar que tot havia estat molt senzill i positiu, fins que van començar els problemes i els imprevistos. Vam perdre aquest primer embaràs quan estava en una fase molt avançada, per culpa d’una infecció. Després va venir un segon embaràs amb altres problemes que el van fer inviable i tot seguit més dificultats per aconseguir un embaràs que pogués perdurar. La pèrdua del primer embaràs va ser un cop molt dur, un gerro d’aigua freda: no ens pensaven que ens pogués arribar a passar una cosa semblant. Va ser llavors quan ens van recomanar acudir a psicoteràpia, per ajudar-me, sobre tot a mi, la dona, a descarregar la tensió i l’ansietat que tot aquest procés m’estava generant. El problema que identifico més clarament, en el meu cas, va ser que se’m va generar molta por a lo desconegut, al que pogués passar en cas d’aconseguir un nou embaràs i que no sabia trencar el cercle viciós de les idees negatives que rondaven pel meu cap. Sort vam tenir de l’ajuda de tot l’equip del CIRH, del suport dels psicòlegs i del nostre entorn familiar proper, de la nostra tenacitat i de la complicitat entre el meu marit i jo, que va fer que tiréssim endavant aquest desig tan gran que teníem de tenir un fill.

Vam passar per un estudi més aprofundit d’infertilitat, que va recomanar que apliquéssim la tècnica del diagnòstic preimplantacional, i, per fi, vam aconseguir un nou embaràs, aquest cop  viable, i vaig donar a llum el nostre primer fill. Les tècniques de relaxació i distracció del pensament que em van ensenyar a la psicoteràpia em van ajudar moltíssim al llarg de tot l’embaràs  i també després amb el naixement del bebè, ja que les preocupacions (i les alegries) amb els petits no s’acaben mai!

Passat un any vam decidir buscar un nou embaràs, vaig decidir tornar-me a posar en mans de la psicòloga, aquest cop va ser l’Helga Pallàs, especialista en psicologia reproductiva del CIRH, qui em va ajudar a portar de la millor manera possible aquest nou procés cap a la maternitat. El camí tampoc no va ser gens planer, vam haver de prendre decisions difícils com la de posar fi als intents frustrats d’aconseguir un nou embaràs per la mateixa via que l’anterior, i canviar de tractament. Després de sis cicles de FIV, vam optar per la donació de semen. No recordo que fos molt dur prendre aquesta decisió, el meu marit  i jo hi vam arribar convençuts, amb l’ajuda i bona informació que vam rebre en tot moment de l’equip del CIRH i els consells de l’Helga i les tècniques de control de l’ansietat que em va ensenyar a aplicar. D’aquesta manera va arribar el nostre fill petit, tan estimat i desitjat com el primer. Estem molt feliços i agraïts per haver pogut arribar fins aquí.

De tot aquest periple, ara ja només ens queden els records més dolços. El cos és savi i sap oblidar els mals moments. Destacaria que la psicoteràpia em va ensenyar a gestionar millor les incerteses, a saber escoltar i interpretar les sensacions del meu cos i a distreure els pensaments negatius; són aprenentatges que encara em són útils quan veig que la situació em supera.

Des d’aquí agrair a tot l’equip de professionals del CIRH per haver-nos ajudat a crear la nostra petita família».

Sònia i Víctor